S'acaben les adreces IP ...

Una adreça IP, per a aquells més profans en la matèria, és un numeret binari de 32 bits (en l’actual protocol IPv4) dividits en quatre octets, el valor màxim de cada qual és 255. La IP representa la nostra màquina dins una xarxa informàtica. És, com aquell qui diu, el número del document d’identitat del nostre ordinador. En cas que la IP representi una màquina dins d’una xarxa d’abast local (la de casa o la de l’oficina, per exemple) no hi ha cap problema; només hem de tenir en compte que els 10, 15, 20 o 50 ordinadors que hi hagi connectats, tinguin IP’s diferents. Ara bé, si parlem de la Xarxa de Xarxes, d’Internet, la cosa es complica força. Tal com passa en les xarxes locals, cada màquina (router o el que sigui) ha de tenir una adreça IP única que cap altre dispositiu en tot Internet no pot compartir. Això, com us podeu imaginar, té un problema evident: el continu creixement de la Xarxa sembla no tenir aturador, ¿i què passarà quan el nombre de dispositius connectats alhora arribi a la xifra de 4.294.967.296? Doncs que IPv4 haurà assolit el seu límit, haurà arribat a l’aforament màxim. Algú tindrà la IP número 255.255.255.255 i ja no hi cabrà més gent. Segons sembla, avui ja tan sols queda un 8% d’adreces IP lliures i es preveu que s’esgotin cap el novembre de l’any 2012 aproximadament.

I aleshores què passarà? Apocalipsi 2.0? Doncs no (o ja ho veurem). La solució, avui dia, ja existeix. Es diu IPv6 i a diferència de IPv4, es divideix en vuit grups de quatre dígits hexadecimals i permet un total de 128 bits. Això vol dir que el límit de dispositius connectats ja no serà de 4.294.967.296 sinó de 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 (340 hexilions d’adreces). A priori, més que suficient.

A més a més, el protocol IPv6 comporta també un important canvi en la manera d’entendre les xarxes d’àrea local. Amb IPv4, com ja he comentat, cada dispositiu connectat a una xarxa local, per exemple la de casa, ha de tenir una IP única d’entre totes les IPs que hi hagi connectades a la xarxa de casa. Tots aquests dispositius connecten, generalment, amb el router, que és qui els comunica amb Internet a través de la seva adreça IP que és única en tot Internet i que la hi proporciona el proveïdor d’accés a la Xarxa (Jazztel, Telefónica, etc.). Amb IPv6 això canvia: cada dispositiu connectat a una xarxa d’abast local ja no tindrà una adreça IP única només a la seva xarxa, sinó única al món, única a Internet. Això significarà un relatiu avenç en connectivitat ja que, fins ara, per a comunicar-nos directament des de dins de casa amb un ordinador de fora de casa (per a jugar en línia, per exemple) havíem d’obrir ports i redireccionar-los cap a la IP interna de la nostra màquina. Amb IPv6 no caldrà. El contrapunt negatiu és, però, que això també pot comportar evidents greuges de seguretat, al fer “fàcilment” accessible qualsevol dispositiu connectat a Internet.

Font de la noticia aquí.